LA VISTA

 

L'ull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial, que ha evolucionat amb la finalitat de detectar la llum. Es composa d'un sistema sensible als canvis de llum, capaç de transformar-los en impulsos neuronals. Existeixen diferents tipus d'òrgans detectors de la llum, segons la seva sensibilitat, en multitud d'éssers vius, que van des dels ulls més simples (que detecten els contorns segons si els seus camps visuals estan il·luminats o no, fins als més complexos (com els ulls humans i els d'altres homínids) que permeten proporcionar el que s'anomena sentit de la vista.

Sentit de vista  

L'ull capta les característiques de la llum reflectida en els objectes. Estan proveïts de moviment i d'adaptació a les característiques de la llum i al moviment dels objectes.

La visió binocular o en relleu és una fusió que es produeix en el cervell de les imatges molt similars que es capten a cadascun dels dos ulls.

L'enfocament correcte es deu a l'acció de diafragma de la pupil·la que adapta la seva mida a les condicions de lluminositat existents determinant la profunditat de camp i el sistema òptic el projectarà sobre la retina.

Camps visuals

El camp visual és l'espai en el qual poden ser vists els objectes mentre la mirada roman fixa en un punt determinat.

La seva amplitud varia amb la grandària dels objectes i amb el seu color, amb la intensitat de la il·luminació ambient, amb el contrast entre objecte i fons i amb l'estat d'adaptació de l'ull

Un camp visual normal exigeix:

1. La transparència de còrnia, cristal·lí i vitri.
2. La retina ha de mantenir la seva integritat tant en la zona macular (que es correspondrà amb el camp visual central) com en la zona perifèrica (que determinarà l'extensió total del camp (camp visual perifèric).
3. Quan hagi de determinar-se la normalitat del camp visual central, l'ull que s'explora ha d'estar en òptimes condicions refractives, ja que el camp central s'influeix per una bona agudesa visual, circumstància que no ocorre amb el camp visual perifèric, que pot mantenir-se normal amb baixes agudeses visuals.

Color dels objectes

Els disc taronja i bru tenen el mateix color objectiu i estan envoltats del mateix to de gris. En base a les diferències de context les persones perceben els cantons amb diferents reflectàncies, i es poden interpretar els colors com a diferents categories de color.

El color d'un objecte depèn de les característiques físiques de l'objecte en el seu context ambiental i de les característiques de la percepció a l'ull i el cervell. Físicament els objectes tenen el color de la llum que es reflectida per la seva superfície, la que normalment depèn de l'espectre lumínic i de la il·luminació incident, així com a potencialment dels angles d'il·luminació i vista. Alguns objectes no només reflecteixen la llum, també transmeten o emeten llum per ells mateixos (vegeu emissor primari), la qual cosa contribueix també al color. I la percepció de l'observador del color de l'objecte depèn no només de l'espectre de la llum que emet la seva superfície, sinó també del context de colors, de manera que el color tendeix a ser percebut com a relativament constant: el qual és, relativament independent de l'espectre lluminós, l'angle de visió, etc