I PER FINALITZAR...

Esperem que aquest bloc us hagi agradat, creiem que està bé tractar un tema tant habitual com els cinc sentits amb els nens de forma diferent gràcies a les noves tecnologies!!

Aquí deixem informació i desitgem que us sigui de gran utilitat!!

L´OÏDA

L’oïda és l’òrgan sentit encarregat de detectar i analitzar els sons mitjançant un procés de traducció.

Engloba dues funcions essencials:

1. La captació dels sons (sentit de l’audició)
2. La captació de la posició de l’individu (sentit de l’equilibri)

L’òrgan es divideix en tres parts principals: l’oïda externa, l’oïda mitjana i l’oïda interna.L'oïda humana és capaç de detectar sons de freqüència compresa entre 20 i 20.000 Hz.

Parts de l'aparell auditiu:

Dificultats en la percepció del so:

La sordesa és la manca o afebliment de la capacitat auditiva, independentment del grau de pèrdua; també és coneguda per hipoacúsia; la sordesa completa que afecta una orella o ambdues s'anomena cofosi. És la condició de la persona privada del sentit de l'oïda; una disminució total o parcial en la capacitat de detectar o comprendre els sons. Aquesta afectació pot ser parcial o total, transitòria o permanent, guarible amb tractament mèdic o no. Les persones amb problemes de sordesa presenten dificultats especials per a percebre i comprendre la informació i per a desenvolupar unes habilitats socials de tipus comunicatiu.

És important remarcar la diferència psíquica i social entre arribar a la sordesa abans de l'adquisició del llenguatge oral o amb posterioritat.

Causes

• Inflamació o infecció de l'orella
• Hipoventilació tubària: disminució de l'entrada d'aire per la Trompa d'Eustaqui.
• Perforació de la membrana timpànica
• Malformacions de la cadena d'ossets
• Otosclerosi: enduriment dels teixits de l'orella   

LA VISTA

 

L'ull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial, que ha evolucionat amb la finalitat de detectar la llum. Es composa d'un sistema sensible als canvis de llum, capaç de transformar-los en impulsos neuronals. Existeixen diferents tipus d'òrgans detectors de la llum, segons la seva sensibilitat, en multitud d'éssers vius, que van des dels ulls més simples (que detecten els contorns segons si els seus camps visuals estan il·luminats o no, fins als més complexos (com els ulls humans i els d'altres homínids) que permeten proporcionar el que s'anomena sentit de la vista.

Sentit de vista  

L'ull capta les característiques de la llum reflectida en els objectes. Estan proveïts de moviment i d'adaptació a les característiques de la llum i al moviment dels objectes.

La visió binocular o en relleu és una fusió que es produeix en el cervell de les imatges molt similars que es capten a cadascun dels dos ulls.

L'enfocament correcte es deu a l'acció de diafragma de la pupil·la que adapta la seva mida a les condicions de lluminositat existents determinant la profunditat de camp i el sistema òptic el projectarà sobre la retina.

Camps visuals

El camp visual és l'espai en el qual poden ser vists els objectes mentre la mirada roman fixa en un punt determinat.

La seva amplitud varia amb la grandària dels objectes i amb el seu color, amb la intensitat de la il·luminació ambient, amb el contrast entre objecte i fons i amb l'estat d'adaptació de l'ull

Un camp visual normal exigeix:

1. La transparència de còrnia, cristal·lí i vitri.
2. La retina ha de mantenir la seva integritat tant en la zona macular (que es correspondrà amb el camp visual central) com en la zona perifèrica (que determinarà l'extensió total del camp (camp visual perifèric).
3. Quan hagi de determinar-se la normalitat del camp visual central, l'ull que s'explora ha d'estar en òptimes condicions refractives, ja que el camp central s'influeix per una bona agudesa visual, circumstància que no ocorre amb el camp visual perifèric, que pot mantenir-se normal amb baixes agudeses visuals.

Color dels objectes

Els disc taronja i bru tenen el mateix color objectiu i estan envoltats del mateix to de gris. En base a les diferències de context les persones perceben els cantons amb diferents reflectàncies, i es poden interpretar els colors com a diferents categories de color.

El color d'un objecte depèn de les característiques físiques de l'objecte en el seu context ambiental i de les característiques de la percepció a l'ull i el cervell. Físicament els objectes tenen el color de la llum que es reflectida per la seva superfície, la que normalment depèn de l'espectre lumínic i de la il·luminació incident, així com a potencialment dels angles d'il·luminació i vista. Alguns objectes no només reflecteixen la llum, també transmeten o emeten llum per ells mateixos (vegeu emissor primari), la qual cosa contribueix també al color. I la percepció de l'observador del color de l'objecte depèn no només de l'espectre de la llum que emet la seva superfície, sinó també del context de colors, de manera que el color tendeix a ser percebut com a relativament constant: el qual és, relativament independent de l'espectre lluminós, l'angle de visió, etc

EL TACTE

 

El sentit del tacte o sentit tàctil permet percebre qualitats dels objectes i medis com:

La pressió:

La pressió es una magnitud que la tenim a tots llocs. Per exemple al nostre voltant tenim una pressio de 1 atmosfera. Es un calcul que sempre s'ha de tenir en compte a l'hora de la pneumatica, oleohidraulica, per les tuberies d'aigua, fins i tot per la construcció d'un avió, i moltes coses més.

La temperatura:

Magnitud termodinàmica referida a les nocions comuns de calent o fred. Definida per l’equilibri tèrmic de manera que, quan el seu valor és igual en dos sistemes, no flueix calor entre ells i, quan el seu valor és diferent, la calor flueix des del sistema amb valor més elevat al sistema amb valor més baix d’aquesta magnitud. Una temperatura alta, baixa. Una temperatura de 20 °C. La temperatura normal del cos humà.

L'aspror o la suavitat:

Podem dir que alguna cosa és aspra pel fet de tenir la superfície plena de desigualtats. Per exemple una paret, un teixit,... 



I la suavitat ve donada quan alguna cosa té un tacte agradable, dolça, ...

 

La duresa:

La duresa d'un material indica la resistència que oposa la superfície d'una mostra a la penetració d'un cos més dur, per exemple la bola o la punta d'un duròmetre. La duresa dels minerals es mesura per ratllat. Per a determinar la duresa dels metalls, aliatges, polímers i elastòmers s'empren mètodes de rebot i penetració.

Aquest sentit es troba principalment en la pell, en la qual es troben diferents classes de receptors que s'encarreguen de transformar els distints tipus d'estímuls de l'exterior en informació susceptible de ser interpretada pel cervell.

EL GUST

El gust és un sentit consisteix a registrar el sabor i identificar determinades substàncies solubles en la saliva per mitjà d'algunes de les seves qualitats químiques.

Zones de la llengua on es detecten els diferents gustos.
 

     1. amarg                                                                   2. àcid      
                                                     
 







                                                            

 

  3. salat                                                                 4. dolç  

                                             

 

 


 

Característiques:



Encara que constituïx el sentit menys desenvolupat, el gust es troba unit a l'olfacte, que completa la seva funció analitzant els aromes. Això, perquè l'olor dels aliments que s'ingereixen ascendeix per la bifurcació aerodigestiva cap a la mucosa olfactiva, i així es dóna l'estrany fenomen, que consisteix que es tasten els aliments primer pel nas. Una demostració d'això, és el que ens passa quan es té el nas tapat a causa d'un refredat: en menjar es troba sense sabor.
Aquest sentit, a més, és un poderós auxiliar de la digestió, ja que se sap que les sensacions agradables del gust estimulen la secreció de la saliva i els suc gàstrics. Les papil·les gustativestenen un paper molt important en aquest sentit.
Es considera que les vies de transmissió gustatives parteixen des de les regions musculars posteriors de la llengua, a través de les seves filetes nerviosos,que conduïxen les excitacions als centres situats en el lòbul temporooccipital del cervell. Cada filet nerviós té una sensibilitat específica, relacionada directament amb les zones gustatives situades en la llengua.            

Els receptors del gust es localitzen en botons gustatius situats a la llengua i també al paladar. Són sensibles a substàncies dissoltes i responen a quatre tipus de sabors: gust dolç, gust salat, gust amarg i gust àcid. Un altre gust que ha estat descrit al Japó i que es troba a certes plantes, mariscs i peixos, és l'umami.
El sabor dels aliments és una barreja entre les sensacions gustatives i les olfactives.

L'OLFACTE

 

L'olfacte és el sentit encarregat de detectar i processar les olors. És un sentit químic, en el qual actuen com a estimulant les partícules aromàtiques o odoríferes despreses dels cossos volàtils. Les substàncies odorants són compostos químics volàtils transportats per l'aire.

L'olfacte va estretament lligat amb el gust, ja que al ser mastegats els aliments, es desprenen milions de substàncies volàtils que capta la pituïtària groga. Això ajuda al cervell a percebre millor el sabor de l'aliment ingerit.

També cal aclarir que les accepcions figurades del castellà olfato(s) en català sempre es tradueixen per Nassos. 

Les olors poden ser:

Agradables                                                    Desagradables

EL PAIS DELS 5 SENTITS.

N’hi havia uns quants que només eren un nas amb potes i aquests es passaven el dia olorant-ho tot.

 
N’hi havia d’altres, que només eren ulls amb potes i ho miraven tot.

 D’altres eren orelles amb potes i ho escoltaven tot.

També hi havia que eren boques amb potes i ho tastaven tot.

Hi havia mans amb potes que ho tocaven tot.
Però estaven avorrits de sentir cadascun una sola sensació i van decidir d’ajuntar-se els uns amb els altres i formar un sol cos.

I va ser així com van néixer nosaltres les persones.